L'acer meteoritzat és un acer de baix aliatge entre l'acer al carboni normal i l'acer inoxidable. El contingut d'elements d'aliatge en l'acer degradat no és elevat, però el seu rendiment és molt bo. L'acer per intempèrie s'utilitza àmpliament en diversos llocs com ferrocarrils, paisatges, ponts, etc.
En les primeres etapes de la corrosió, la superfície de l'acer degradat formarà una capa d'òxid més densa que la de l'acer al carboni normal. Les esquerdes de corrosió i els forats de l'acer degradat són relativament pocs. No hi ha cap diferència en el fenomen de delaminació local i els productes de corrosió de l'acer al carboni i l'acer a la intempèrie. La seva principal diferència és el paper dels elements d'aliatge a la capa d'òxid. Els elements d'aliatge de Cu i Cr es precipiten a la capa d'òxid d'acer resistent a la intempèrie. Els elements precipitats es poden reunir a les esquerdes de l'acer resistent a la intempèrie per resistir la intrusió de vapor d'aigua i ions nocius a l'atmosfera, evitant una major corrosió de l'acer resistent a la intempèrie.
Després de corroir la superfície de l'acer degradat, s'han d'utilitzar certs mètodes per estabilitzar l'òxid a la superfície. Cal suprimir l'òxid inicial de l'acer i estabilitzar l'acer degradat. L'aspecte és similar a la pintura ordinària, però la pintura ordinària inhibeix l'òxid bloquejant l'aire exterior i la superfície de l'acer, mentre que l'estabilització de l'òxid és l'estabilització que promou l'òxid. Hi ha una gran diferència de funció. Perquè si el recobriment es deteriora després de pintar, la pintura es pelarà, provocant òxid, i s'haurà de tornar a pintar per mantenir l'aspecte. Tanmateix, el mètode de tractament d'estabilització de l'òxid dissol lentament la pel·lícula, estabilitza l'òxid produït i s'expandeix gradualment a tota la superfície, cobrint la superfície d'acer amb una pel·lícula i sense necessitat de manteniment addicional.